diumenge, 9 d’octubre del 2011

Es necessiten petons...

Fa un parell de dies va arribar a les nostres mans, un conte amb el mateix títol que l'entrada al blog d'avui:Es necessiten petons.El vam explicar un parell de vegades. però com que no ens en fèiem massa el càrrec, l'hem anat explicant més cops al llarg de tota la setmana.Mica en mica hem anat trobant el sentit del conte i ens ha ajudat per entendre que a l'Escola tots hem de ser amics, que hem d'estimar-nos i no barallar-nos i que hem de compartir tot el que hi ha a la classe.El conte tracta d'una nena anomenada Mei que va a la botigueta del parc a comprar-se una llaminadura i es troba amb una senyora que li diu que allà es venen petons i carícies; i li ensenya a la Mei el petó de papallona (movent les pestanyes), el petó d'esquimal (movent el nas), el petó de vaaca (fent una llepada amb la llengua) i el petó sargantana(fent petons amb la mà i la boca)...
Espero que els vostres nens i nenes us n'hagin fet cinc cèntims.Aquí teniu un exemple de cada petó i els Trens fent-se carícies:
El Gran conte

El petó de papallona

Un petó de vaca

La tornada del petó

El petó d'esquimal

El petó de sargantana


On és el Solomon?

Com ens abraçem!!!!

Què dius Lula?

Ai l'Iván!!!

Quina abraçada!!!

Que bufones!!!!


Fent-nos carícies.....

A la tarda vam pintar diferents motius de la tardor per penjar-los a les finestres de la classe. 




 Mentre uns pintàvem el bolet de la fitxa, altres pintaven el bolet per penjar.






Salutacions i bona tarda!!!











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada